Hola! Sóc la Clàudia Sarrate Riera, graduada en Psicologia per la UB (Col. 33491).




La meva tasca com a psicòloga es centra sobretot en població infanto-juvenil, treballant des d’un enfocament de teràpia integradora i també sistèmica, la qual contempla la persona dins el seu context social i familiar, no només de manera individual.

Compto amb formació cognitiu-conductual que incorporo també a teràpia, i experiència en el tractament de trastorns de la conducta alimentària. La meva experiència professional va començar a un hospital, on vaig treballar com a psicòloga en una planta infanto-juvenil dedicada al tractament de trastorns de la conducta alimentària. Allà m’encarregava d’algunes teràpies grupals (autoimatge, familiar, motivacional, psicoeducació, etc.) i em coordinava amb altres professionals interns (nutricionista, infermeria, psiquiatria, etc.) i externs. També he realitzat pràctiques a l’Hospital Germans Trias i Pujol, ( Fundació Lluita contra les Infeccions), enriquint la meva formació a l’àmbit clínic de la psiconeurologia i avaluació cognitiva. Actualment estic participant en un projecte de recerca a la Fundació Lluita contra les Infeccions.

A part dels trastorns d’alimentació, també treballo amb trauma, vincle, dificultats emocionals com angoixa, ansietat, manca d’habilitats socials, personalitat, problemes relacionals i/o familiars, ideació o conducta suïcida, entre d’altres.

Perquè soc psicòloga?

Diria que sempre m’ha fascinat la naturalesa humana. De fet, la meva família explica que quan era petita, m’encantava parlar amb gent gran, sempre curiosa per conèixer les seves històries de vida. M’agrada dir que soc psicòloga per vocació i, per això, escollir psicologia com a carrera universitària no va ser un tràmit difícil, tenia poques més opcions.

Estic convençuda del poder de la psicologia per millorar la salut global de l’individu. La meva manera de treballar es basa en el tracte proper, sensible i individualitzat, ja que crec que cada persona mereix una atenció adaptada a les seves necessitats i circumstàncies particulars. Estic convençuda que un mateix símptoma pot requerir tractaments diferents en funció de quin sigui el context i les capacitats i necessitats específiques de cada persona.